- EL CAOC
- ACTIVITATS
- ARTICLES
- IMATGES
- COMUNITAT
- CONTACTA'NS
15 setembre 1978
A l'Escòla Occitana d'Estiu de Vilanòva d'Òlt, celebrada del 21 al 27 d'agost, hi vam assistir un grup de dotze catalans (un d'ells mallorquí), la qual cosa ens va permetre no sols de refermar les relacions catalano-occitanes sinó d'obtenir informació detallada sobre el fet occità.
Enguany per aquesta Escòla Occitana d'Estiu (se n'han fet d'altres), hi han passat vuit-centes persones, de les quals cinc-centes en permanència tota la setmana. L'anàlisi dels resultats d'aquesta Escola ja serà objecte d'un altre treball i aquí em limitaré a recollir aspectes anecdòtics marginals que donen idea de com s'avança per tal que la llengua occitana sigui emprada com a llengua social i al carrer.
És simptomàtic el fet que els partits d'esquerra francesos vagin assumint - a poc a poc - les reivindicacions de les diferents ètnies de l'Estat francès. Això demostra que els moviments reivindicatius tenen cada cop més força a l'Hexàgon.
Un bisbe canta una cançó de la resistència càtara
És un fet revelador que en la inauguració oficial de l'Escòla Occitana d'Estiu només l'alcalde emprés el francès i en canvi el diputat Cristian Laurissergues (PSF) i el bisbe d'Agen van emprar exclusivament l'occità. Fins i tot el bisbe va afegir que l'any que ve s'hi inscriurà com a alumne. I la sorpresa final vingué quan en acabar el seu parlament es posà a cantar una cançó de la resistència càtara, "Lo boièr" (El llaurador), que va ser corajada per centenars de persones presents a l'acte.
El fet que els grans magatzems MAMOUTH exhibeixen en grans tanques anuncis escrits en occità és prou revelador, eloqüent i simptomàtic de la força que s'atribueix actualment al renaixement occità.
També vaig veure en el tauló d'anuncis de l'Escola Occitana un telegrama, rebut des de Provença, redactat totalment en occità i que havia estat transcrit a mà per l'Oficina de Telègrafs de Vilanòva d'Olt. En tinc una prova gràfica, d'aquesta mostra d'ús públic de l'occità.
La coneguda cantant occitana Maria Roanet va celebrar el seu casament en llengua occitana. Per cert que el diputat Garosta, del departament de l'Olt-Garona, es mostrà reticent per aquest casament i diu que això és portar les coses massa endavant, ja que "la unitat de la llengua (francesa) no ha d'ésser pas amenaçada". I afegeix que "els actes oficials cal que siguin en francès per tal que tothom ho pugui comprendre".
El diputat esmentat, si bé es declara a favor del manteniment de l'occità, està en contra d'una promoció que inclogui la possibilitat de ser usat indiferentment en els actes oficials, ja que això li sembla contrari als interessos generals (ell en diu "els nostres interessos").
La por a l'occitanisme li fa dir que no és favorable a "les solucions extremes que menen al separatisme i al desmembrament del país, al moment que cerquem suprimir les fronteres i eixamplar la competència dels organismes supranacionals". És la traducció d'allò que aquí anomenen "regionalismo bien entendido".
Intèrpret policíac per a l'occità
L'occitanista i catalanòfil Alan Bròch es va negar a parlar en francès, a la comissaria de policia, quan va ser detingut fa quatre o cinc anys, junt amb un grup d'occitanistes que ocupaven un local oficial. Per aquest motiu la policia va haver de cercar una persona que sabés l'occità per tal de prendre-li declaració.
Vaig parlar també amb en Cristian Rapin (un dels organitzadors de l'Escòla) de la meva experiència personal quan em fou refusat un taló per un banc important de Barcelona, pel motiu de ser redactat en català; fet que vaig aprofitar per engegar una campanya de conscienciació.
L'endemà Rapin ho va voler posar en pràctica. Quan va anar al banc a dipositar els diners de l'Escòla va escriure el full d'ingrés en occità. L'empleat del banc en veure el full va dir-li: "Això no és pas francès". Aleshores Rapin li va preguntar si refusava l'ingrés, però l'empleat se'n va anar a preguntar-ho al director, que decidí acceptar-lo tal qual.
Rapin em deia que li hauria agradat que hagués estat refusat, ja que hauria exigit un certificat amb els motius adduïts, per tal de tenir elements fefaents per a fer després una campanya de publicitat i de conscienciació.
Ara també redactaran els xecs bancaris en occità.
Actualment es recullen signatures per tal d'aconseguir advertir a un gran supermercat que si no posa els noms dels productes en bilingüe els clients hi deixaran de comprar.
També Alan Bròch m'explicava que les declaracions d'impostos les fa sempre en occità i que malgrat ser trameses a París, allà són compreses i acceptades i fins i tot -ai las!- obligat a pagar-les.
"Vull aigo"
Un mallorquí que era a l'Escòla un dia va anar a un bar de Vilanòva d'Òlt i va demanar "aigo" al cambrer del taulell. Sóc testimoni de l'expressió d'immensa sorpresa que es va dibuixar en la cara del cambrer en veure la gosadia de demanar en "patuès" aigua quan tothom demana en francès una cervesa, una orangina, etc.
El que no sabia el cambrer és que en Jaume Corbera li ho demanava en mallorquí, i que "aigo", igual que moltes altres paraules mallorquines coincideix amb l'occità actual.
Després de tres intents es va aconseguir que un altre cambrer que era de Provença es decidís a conversar amb nosaltres i els occitanistes en provençal, variant lingüística totalment comprensible per tots els parlars occitans i també pels catalans.
Això és precisament el que va fent l'Escòla Occitana d'Estiu. Lluitar contra la vergonya i posar en contacte persones de tots els Països Occitans que així s'adonen que la intercomprensió entre totes les variants dialectals és total.
Occità no perdis ta llengua, parla!
Uns jubilats occitans també van assistir-hi i van animar les classes de l'Escola i van donar les seves versions locals i vives dels mots occitans. Tots ells mostraren llur satisfacció en veure com la joventut els deslliura de la vergonya de parlar l'occità. Aquesta joventut és la que impedirà que la llengua occitana mori quan desaparegui la gent gran.
El problema del renaixement de la llengua occitana afecta quinze milions de persones que viuen a Occitània, que és una nació que es va fent i que es reafirma en una sola unitat mai aconseguida.
"De Niça a Baiona
d'Alpes al Medòc
d'Auvernha a Narbona,
sèm poble d'òc"
("Cantem l'Occitània")
Enric Garriga Trullols, Secretari General del CAOC
* Diari AVUI. Divendres, 15 setembre 1978 - Pàgina 14