Genious Web

Articles

La Catalunya que veuria Camelat*

Segons Robert Lafont, Miquèu Camelat representa per als gascons allò mateix que Mistral per als provençals. Lafont equipara Belina de Camelat a la Mireia de Mistral.

En la seva crònica del viatge a Barcelona, Miquèu Camelat dóna una entusiasta visió de la metròpoli catalana l'any 1911.

 

Camelat va assistir al Teatre Romea a la representació de Terra baixa amb la presència de l'autor, Àngel Guimerà que fou rebut amb l'aplaudiment unànime dels quatre-cents assistents i acompanyat de l'ambaixador de Mèxic. Camelat parla de tres teatres barcelonins que només feien teatre en català.

 

Si Camelat tornés ara veuria encara aquella Rambla que tant el va impressionar per la quantitat d'autos i gent que hi circulava. Però comprovaria, ai las!, que la ciutat, malgrat haver crescut, enormement, no té ara tres teatres en llengua catalana.

 

Si Camelat tornés ara veuria que amb aquelles pedres que picaven els picapedrers ja és acabat fa temps el portal de la catedral i que la Sagrada Família ja té dos portals coronats de campanars.

 

Camelat quedava astorat davant l'empenta de la literatura i el teatre català, del qual diu que era el primer d'Europa. I es preguntava si això era producte de la generositat dels rics. Josep Falp i Plana, l'autor de El geni català, li diu que els rics que ajuden la cultura catalana es poden comptar amb els dits.

 

Si Camelat tornés ara s'adonaria que, malgrat ser la ciutat molt més gran i rica i plena de grans capitalistes, les institucions i empreses culturals catalanes viuen, en canvi, en la més gran penúria econòmica.

 

Camelat diu que els obrers i camperols que apludien Guimerà creaven diaris per accions com La Veu de Catalunya i El Poble Català i cent cinquanta periòdics en terres catalanes.

 

Si Camelat tornés  veuria com ara només hi ha un diari en català; que les revistes catalanes tanquen una rera l'altra i que el poble treballador ara ja no llegeix en català ni tampoc gairebé en castellá.

 

Camelat veié com eren escrits en català tots els rètols de les botigues i com la correspondència comercial i la comptabilitat eren fetes en català.

 

Si Camelat tornés ara s'adonaria que pràcticament tots els rètols són escrits únicament en castellà i que el català escrit és totalment bandejat de les empreses comercials.

 

Camelat afirma: "Los catalans qu'an volut èstre catalans de la sòla deus peus au som deu cap", i també, que els catalans han lluitat contra la unificació salvatge de Castella i Madrid, bastint la Solidaritat Catalana.

 

Si Camelat tornés ara veuria com Madrid nega als catalans la igualtat de drets per a la llengua i que aquí prop de dos milions de persones ja no la parlen; alhora que el nostres país es va convertint en la gran sucursal de Madrid amb la complicitat dels polítics catalans, famèlics de poder.

 

Si Camelat tornés ara novament a Barcelona, potser ploraria de tristor i enyorament en veure, aquest cop, des del cim de Montjuïc, una ciutat enorme i mastodòntica, castellanitzada i embastardida, en la qual els seus habitants han perdut, en bona part, la combativitat per a lluitar pels drets de la nació catalana.

 

Amics occitans: no llegiu aquest article. Continueu creient allò que deia el vostre gran compatriota gascó Miquèu Camelat: "Catalunya és l'ensenyament, l'alegria i l'honor dels pobles que es redrecen". Occitans, no perdeu la fe en Catalunya, el seu poble i les seves ànsies de llibertat.

 

Segons Camelat, en aquell temps, parlar gascó sempre, tal com feien els catalans, era un acte de gosadia impensable. Un grapat de catalans hem comprovat, fa pocs dies, com els occitans parlen la seva llengua, en les diverses variants, amb més valentia que anys enrera.

 

Ells avancen un poc, nosaltres en canvi hem anat enrera. Per això cal unir-nos, per no retrocedir mai, per avançar tostemps, donant-nos les mans.

 

Catalans i occitans, hem cantat ensems els nostres himnes respectius: "Els Segadors" i "Aquelas montanhas". hem vist com centenars d'occitans cantaven "L'Estaca", traduïda a l'occità. I ens ha impressionat vivament l'himne gascó de "Los pica-tarròcs".

 

I a l'hora dels adéus hem acordat fer sempre present aquella estrofa de "Cantem Occitània":

 

"La Catalonha fièra
e los occitans
vivem en frairièra
despuèi set-cents ans"

 

Enric Garriga Trullols

* Diari AVUI. 24 setembre 1978