- EL CAOC
- ACTIVITATS
- ARTICLES
- IMATGES
- COMUNITAT
- CONTACTA'NS
12 juny 1979
El govern francès té la intenció de celebrar oficialment el 750 aniversari de Tractat de Meaux-París, que l'abril del 1229 sancionà la desfeta del darrer comte occità de Tolosa, Ramon VII; preparà l'annexió deL Llenguadoc, així com d'una part de la Gascunya i de la Provença a la corona de França, i fundà la Universitat de Tolosa, imposant-li teòlegs encarregats de reprimir l'heretgia càtara.
Contra aquesta intenció del rector Chasliun de l'Acadèmia de Tolosa i Midi-Pirineus, s'estan aixecant totes les veus dels occitanistes, especialment els del Llenguadoc, que per mitjà de la Secció Tolosana de l'Acció Cultural Occitana han adreçat una enèrgica carta de protesta a l'esmentat rector perquè "renunciï a celebrar un 750 aniversari que els occitans prefereixen oblidar i que podria fer reviure passades amargors".
Diaris com "La Dépeche" i revistes com "Lo Revelh d'Oc" ja s'han fet ressò d'aquesta campanya, els promotors de la qual volen que arribi a "l'opinió internacional per tal que prengui coneixement i consciència, malgrat tots els impediments oficials, de tots les bromades que han de suportar les minories ètnico-culturals de l'Estat francès".
A la fi de l'any 1228 els homes del rei de França havien sistemàticament arruïnat el territori que envolta la vila de Tolosa, seguint una ferotge política de terra cremada. Com exemple, ntre molst d'altres, els habitants del Lauraguès foren empalats, inclosos dones i infants, per ordre del senescal del rei de França, Lluís VII comprèn que la causa és perduda. Després de vint anys de mancances, batalles, setges... Tolosa és vençuda. L'abat de grandselva el trobar al castell de Vasleja. Així comencen les discussions que menaren, el mes d'abril, al tracta de Meaux-parís, un tracta dur, ínic, revoltant i escandalós com no n'hia ha hagut cap altre a la història. El 12 d'abril del 1229 dijous sant, Ramon VII és menat descalça en calces i camisa a l'altar de Nostra Dona de París per a la proclamació solemne de tractat.
Amb l'esperança d'estalviar noves depredacions al seu poble dessagnat, el tolerant comte Ramon VII, que creia ingènuament en la llibertat i el bon dret, consentia a signar l'infamant tractat abans de ser públicamenrt humiliat i assotat. Un tractat que posava gran part d'Occitània sota la discreció o fèrula del rei de França, el dret diví del qual no trigaria gaire a justificar totes les tiranies.
Entre les clàusules d'aquest tracta, figurava la fundació d'una Universitat de Teologia a Tolosa, dotada de mestres parisencs que lloaven Simó de Montfort i donaven suport a la inquisició que després terroritzà els Països Occitans durant més de cent anys.
La "normalització" començà amb la repressió de l'heretgia càtara entre els vius i entre els morts. Els primers mestres de la nova Universitat, especialment Roland de Crémone, desenterraven dels cementiris els cadàvers del suspectes de catarisme i els cremaven públicament per terroritzar la pobalció...
Continuà amb la repressió de totes le heretgies, caça de valdesos i jueus, empresonaments, torures, fogueres, confiscació de béns... En el pla polític, l'anne´ió de fet, reforçada amb el casament forçós de l'hereva de Tolosa amb le germà del rei de França i amb el nomenament de senescals i funcionaris reials en tot el Llenguadoc.
Les repúbliques successives va reprendre pel seu compte les repressions - potser de forma més subtil - que ofegaven de la forma més odiosa totes les temptatives de contestació p de liberalització dels Països Occitans.
Per tot això i molt més, ara, els opositirs a aquesta odiosa celebració apel·len els tolosans, els habitants del Llenguadoc, els elegits locals i regionals, els diputats i senadors, a tots els occitans, per als quals 1229 té un valor de símbol, i "als nostres germans catalans, el rei dels quals, Pere el Catòlic, va morir a Muret el 1213 per defensar nostres llibertats".
Els catalans, vinculats a Occitània per la història i la cultura comuna, no podem ser indiferents davant l'intent d'aquesta malifeta que el govern francès vol fer als occitans, els nostres millors amics.
Enric Garriga Trullols
Les adreces on cal escriure per tal de protestar contra la celebració del 750 aniversari de la desfeta dels occitans el 1229 són les següents:
- Comité pour le 50è anniversaire de 1229. 1, Impasse Saint-Jacques. F-31000 TOLOSA (Occitània) (Estat francès).
- Mossur lo President de la Universitat Paul Sabatier. 118, rota de Narbona. F-31400 TOLOSA (Occitània) (Estat francès).
- Mossur lo President de la Universitat de Tolosa lo Miralh. 109 bis, carrièra Vauquelin. F-31081 TOLOSA (Occitània) (Estat francès).
- Mossur lo President de la Universitat de las Ciencias Socialas. Plaça Anatole France. F-31000 TOLOSA (Occitània) (Estat francès).
- A Mossur lo President de la Republica. Palais Elyssée. F-75800 PARIS (França).
* Diari AVUI. 12-06-1979