Genious Web

Articles

Reflexions sobre l'article de Robèrt Lafont

a La Setmana, núm. 318, "L'altra

globalització"*

En el seu article polèmic (La Setmana núm.318), Robèrt Lafont afirma coses que mereixen  una resposta segons la nostra opinió.

 

Primer cal precisar sobre Larzac que els occitanistes en foren marginalitzats a partir de 1973. Fins a la victòria de 1981, contra el projecte d'ampliació del camp militar tenien tanmateix dret a la paraula, cosa que és ben lluny de ser possible avui amb el moviment impulsat per Josep Bové en el nostre país roergàs (de Roerga). Cal dir que el corrent antimundialista, del qual en forma part (ATTAC, MDC, nucli dirigent de la Confederació Pagesa i la LCR amb les seves posicions en relació als acords de Matignon), s'oposa a les reivindicacions de les cultures minoritzades. No veiem com pot ser antimundialista sense sostenir les llengües i les cultures ofegades del planeta. Els militants d'aquest corrent antimundialista són capaços de defensar els amerindis, però resten gairebé muts quan es tracta dels occitans. Josep Bové evocà, amb discreció, per primer cop la nostra cultura a la Televisió, en el programa de Drucker, quan convidà, fa alguns mesos, la Talvera i la Companhia Lubat. Robèrt Lafont voldria que els occitanistes es neguessin (ofeguessin) en aquest moviment ciutadanista hostil, igual com ho feren els anys 70 amb la Unitat de l'Esquerra, que féu accedir més tard François Mittérrand al poder. Al marge del PNO, després d'això calgué esperar fins al començament dels anys 80 perquè VVAP parlés clarament d'autonomia. Robèrt Lafont tingué responsabilitats dins el període occitanista de 1960-1980. Ara en vol tornar a tenir.

 

Renat Duran i d'Ivan Hadef, de Rodès