- EL CAOC
- ACTIVITATS
- DOCUMENTS
- IMATGES
- COMUNITAT
- CONTACTa'NS
4 desembre 1986
Robèrt Lafont, President del CAOC Occitan
Pèire Lagarda, Secretari General.
Cars amics,
Venem de decidir de demissionar de nòstras foncions e del quite CAOC occitan.
Aquesta decision èra benleu dificila a prene, mas respond a l'analisi seriosa de la situacion ont ne sèm arribats. Las relacions catalanas èran e demòran un grand projècte pas encara abandonat; mas per capitar, lo projecte demanda una analisi objectiva de las diversitats sociò-istòricas entre Països Catalans e Païses Occitans, entre una renaissença collectiva qu'a cent ans d'experiéncias e que's una realitat de nòstre temps e una situacion fòrça mai flaca e malaisida. Demanda que de personas socialament engatjadas dins de responsabilitats importantas se'n ocupen.
Al sens contrari dempuèi lo Felibrige aquestas relacions son pels Catalans un "suplement d'arma" e pels Occitans l'escasença d'anar somiar a Barcelona una realitat que's pas seva e d'anar tenir de prepaus irresponsables.
L'istòria del CAOC es simpla: après un primier temps degut essencialament al trabalh e a la luciditat de Joan Amorós i Pla, n'avem pas obtengut que cap dels grands intel.lectuals barcelonins prenguís al seriós l'organisme e nos donés una adesion activa, a mai aguèsson dins tot aquel temps e encara uèi acceptat lo projècte e pensat a lo butar. Del costat occitan foguèt encara un còp lo viatge meravelhat e las proclamacions bufècas que se renòvan ridiculament amb las generacions.
Ara, de mai en mai, vesem que los òmes politics importants de cada banda començan de pensar l'espaci occitanò-catalan amb un realisme que son estat lor dona, e una audàcia practica fòra de portada de simples militants somiaires e viatjaires. Aquesta situacion rend perilhosa una activitat mediòcra e sense contengut vertadièr.
Sens ren abandonar doncas de las amistats concretas del grand projècte de 1978, avem jutjat indispensable la decision actuala.
Tenem los arquius de l'associacion a la disposicion dels responsables nòus.
Robèrt Lafont, President del CAOC Occitan
Pèire Lagarda, Secretari General.
Cars amics,
Acabem de decidir de dimitir de les nostres funcions i de l'esmentat CAOC occità.
Aquesta decisió era potser difícil de prendre, però respon a l'anàlisi seriosa de la situació on hem arribat. Les relacions catalanes eran i són un gran projecte encara no abandonat; però per reeixir, el projecte demana una anàlisi objectiva de les diversitats sòcio-històriques entre Països Catalans i Països Occitans, entre una renaixença col.lectiva que té cent anys d'experiències i que és una realitat del nostre temps i una situació força més flaca i malaltissa. Demana que persones socialment compromeses amb responsabilitats importantes se'n ocupin.
En sentit contrari, després del Felibritge, aquestes relacions són pels catalans un suplement d'ànima i pels occitans l'ocasió d'anar a somiar a Barcelona una realitat que no és la seva i d'anar fer-hi proposicions irresponsables.
La història del CAOC és simple: després d'un primer temps, degut essencialmet al treball i la lucitat de Joan Amorós i Pla, no hem obtingut que cap dels grans intel.lectuals barcelonins prengués seriosament l'organisme i ens donés una adhesió activa, i a més haguessin, en tot aquell temps i encara avui, acceptat el projecte i pensat a impulsar-lo. Del costat occità fou encara un cop més el viatge meravellós i les proclamacions buides que es renoven ridículament amb les generacions.
Ara, cada cop més, veiem que els homes polítics importants de cada banda comencen a pensar l'espai occitano-català amb un realisme que el seu estat els dóna, i una audàcia pràctica fora del marc de simples militants somiadors i viatgers. Aquesta situació fa perillosa una activitat mediocre i sense contingut vertader.
Sense gens abandonar, doncs, les amistats concretes del gran projecte del 1978, hem jutjat indispensable la decisió actual.
Tenim els arxius de l'associació a la disposició dels responsables nous.
*Llegit el 6 de desembre de 1986, per Pèire Laval,de Narbona, a la XXII reunió conjunta de les dues seccions del CAOC a Narbona. En aquesta reunió s'elegí nou president i nou secretari del CAOC occità.