- EL CAOC
- ACTIVITATS
- ARTICLES
- IMATGES
- COMUNITAT
- CONTACTa'NS
Quan el gener de 1979 sortia el primer número de la revista del CAOC "REVIURE" hi havia darrera l'acord i la decisió de fer una revista comuna a les dues seccions, occitana i catalana del CAOC, amb la presència igualada de les dues llengües. Prèviament calgué trobar un nom comú a les dues llengües que evoqués el ressorgiment d'una voluntat de renovellar l'amistat catalano-occitana.
Del "REVIURE" només veieren la llum onze números, durant sis anys. La manca de recursos econòmics impedí continuar la seva edició.
Ara ho tornem a assajar un altre cop, pressionats per l'exemple de la secció occitana del CAOC, que ja porta editats enguany dos números de la seva publicació LETRA. De moment, cadascuna de les dues publicacions només es publica en la seva llengua respectiva. Però cal dir que els catalans i occitans, presents a Pàmias, el 5/2/2000, a la reunió específica i monogràfica sobre la edició de LETRA, érem conscients que era una decisió provisional, factible de canviar en unes altres millors condicions. Ara es tracta de comunicar-se amb els socis de cada secció amb un altre mitjà diferent dels habituals i nombrosos programes d'activitats. Com que ja feia temps que un grup impulsava des de Barcelona una nova edició d'una revista del CAOC, finalment, després d'una llarga gestació, surt aquesta nova publicació amb el nom de PLEC, que vol dir el mateix en occità i català i que complementa la informació facilitada pels occitans amb LETRA.
Nosaltres farem arribar PLEC als socis occitans i catalans i només raons econòmiques ens priven de fer arribar als socis catalans els dos números de LETRA ja apareguts.
Potser un dia arribarem a fer-ho, però de moment fem el que podem, que és molt, atesos els migrats recursos que tenim i les magres ajudes econòmiques que rebem.
Ja hi som un altre cop. Els estats jacobins traslladen al marc europeu les seves pràctiques monopolitzadores i centralistes internes. Hi ha una guerra lingüística declarada per imposar la llengua estatal als altres estats en el domini dels organismes comunitaris. La disputa està servida entre l'alemany, el francès i l'anglès. El castellà i les altres llengües ho tenen pelut. Els francesos remenen les cireres i no baixen del burro. Intenten una aliança amb els alemanys per escombrar tantes llengúes com puguin i especialment la tenen ficada amb l'anglès.
El passat 7 de juliol de 2000, el nou cònsol de França a Barcelona, Christian Rouyer, es presentà a Barcelona a la premsa local i proposà potenciar la cooperació econòmica i cultural amb Catalunya. Pel que fa l'àmbit cultural proposà "afavorir l'aprenentatge del francès i l'espanyol per a fer front a la competència de l'anglès."
Ara, quan quasi ningú estudia francès a Catalunya i la joventut aprèn l'anglès, ve el cònsol gal i ens diu que aprenguem el castellà (quin remei) i el francès. Un cop més es forja una nova aliança galo-espanyola per ensorrar el català i l'occità i a sobre ens demana que ajudem França a combatre l'anglès. Ens prenen per tontos o per criats al seu servei.
Ja sabem que això passa a les millors famílies, però dintre la família llatina els catalans hi tenim els pitjors enemics històrics i actuals: França i Espanya.
En canvi això no passa amb els anglesos ni amb els alemanys, que són d'unes families (no llatines) diferents a la nostra.
Quan sento parlar de llatinitat experimento fortes esgarrifances i se m'apareixen els fantasmes de la Hispanidad i la Francofonia, en els quals, uns i altres, ens hi volen ficar i ofegar. Però sempre arriba la fi de la prepotència i aquest cop per obra i gràcia de l'anglès. Els desesperats intents de França i Espanya de voler ofegar les llengües internes, es tradueixen en accions concretes que atempten els drets lingüístics de les autonomies, com és la nova llei de les Humanitats, especialment la història, i també el Manifest de San Millán de la Cogolla, que és anticonstitucional, en lletra i en esperit, en vulnerar el principi constitucional de donar a les llengües estatals "especial respecte i protecció", que és ben poca cosa.
D'altra banda, després de 8 anys de la signatura de la Carta de les Llengües Minoritàries per part d'Espanya, encara no l'ha ratificada. França fa el mateix. Ni canvia l'article II de la seva Constitució ni ratifica la Carta en el seus mínims continguts.
El CAOC conscient que el combat és comú a occitans i catalans i que les nostres llengües respectives són l'ànima de la nostra personalitat nacional i la clau del nostre alliberament, sempre hem entès que la prioritat és usar les llengües pròpies i no les dominants, si volem salvar-nos dins el conjunt cultural occitano-català i no ser uns mers comparses de França.
Diògenes